miércoles, 21 de octubre de 2009

jóvenes anti-MAT viven encima de árboles




Al más puro estilo "TARZANESCO" (me recuerdan a aquellas militantes norteamericas que colgadas en grandiosas secoyas manifestaban su rechazo a la tala de bosques con fines madereros), estos chavales han iniciado una acción TOTAL: suspenderse de estos portentosos árboles que durante el tiempo que estén subidos en ellos les acompañaran y les mantendrán seguros.
Desde aquí recibid todo nuestro apoyo y también a los que están abajo prestándoles soporte.




La noticia en el diaridegirona.cat:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/21/no-mat-dona-suport-als-activistes/364726.htm

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/21/grup-joves-anti-mat-viuen-darbres-sant-hilari-intentar-frenar-linia/364725.html


Al més pur estil TARZANESCO (em recorden a aquelles militants norteamericas que penjades en grandioses sequoies manifestaven el seu rebuig de la tala de boscos amb finalitats fustaires), aquests xavals han iniciat una acció TOTAL: suspendre's d'aquests portentosos arbres que durant el temps que esten pujats en ells els acompanyessin i li mantendran segurs.
Des d'aquí rebeu tot el nostre suport i també als que estan a baix deixant-los suport.




La notícia en el diaridegirona.cat:

martes, 20 de octubre de 2009

Recuerdos infantiles


Viendo este mapa evoque mi recuerdos infantiles en la escuela. Aquellos mapas de plástico de diferentes colores que representaban la Península Ibérica y que podían ser geográficos o políticos. Con ellos llenábamos las tardes de deberes situando ríos, ciudades, sistemas montañosos.
Este de la foto no representa más que muerte.


http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/10/antecedentes-de-la-lucha-contra-la.html



Veient aquest mapa evoqui el meu records infantils en l'escola. Aquells mapes de plàstic de diferents colors que representaven la Península Iberica i que podien ser geogràfics o polítics. Amb ells omplíem les tardes de deures situant rius, ciutats, sistemes muntanyencs.
Aquest de la foto no representa més que mort.

http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/10/antecedentes-de-la-lucha-contra-la.html

Añadir imagen

Mis cuerdas de tender la ropa


Hacía ya tiempo que no miraba con atención las fotografías en las que la torre y/o sus cables fueran protagonistas principales, o secundarios, de la historia de mi vida en La Terreta. Y es que en estos días de engrase y puesta en marcha de la maquinaria reivindicativa para que no sigan cometiendo tropelias, los que, como antaño se "pasaron por el forro" los derechos de las gentes que vivían en estas tierras, hoy, y bajo otro orden -constitucional-, pretenden colarnos otro gol, u otra torre, en el mismo agujero que ya aquellos "proceres" de la España profunda introdujeron en estas tierras.
Y es que se podría decir que me había acostumbrado a los 200. 000 voltios. Se esta muy calentito bajo ese paraguas eléctrico que de manera altruista cada día me calienta las neuronas y cada poco me produce dolores de cabeza intensos y estados emocionales varioriopintos -no hay más que leer este post-. Ahora, una vez más, quieren colocarme los 400.000 voltios y pico. Lo que no sé es si ya me queda lugar para tanto voltio y vanadio.
Aquella del fondo es Can Tou, y las cuerdas de tender que atraviesan el bucólico paisaje son algunos de los cables que me dan calor, color y música.
Si te gustan las cuerdas te las regalo.


Feia ja temps que no mirava amb atenció les fotografies en les quals la torre i/o els seus cables fossin protagonistes principals, o secundaris, de la història de la meva vida en La Terreta. I és que en aquests dies de greixatge i engegada de la maquinària reivindicativa perquè no segueixin cometent tropelias, els quals, com antany es "van passar pel folro" els drets de les gents que vivien en aquestes terres, avui, i sota altre ordre -constitucional-, pretenen colar-nos altre gol, o altra torre, en el mateix forat que ja aquells "proceres" de l'Espanya profunda van introduir en aquestes terres. I és que es podria dir que m'havia acostumat als 200. 000 volts. S'aquesta molt calentito sota aquest paraigua elèctric que de manera altruista cada dia m'escalfa les neurones i cada poc em produïx mals de cap intensos i estats emocionals varioriopintos -no hi ha més que llegir aquest post-. Ara, una vegada més, volen col·locar-me els 400.000 volts i escaig. El que no sé és si ja em queda lloc per a tant volt i vanadio. Aquella del fons és Ca Tou, i les cordes de tendir que travessen el bucòlic paisatge són alguns dels cables que em donen calor, color i música. Si t'agraden les cordes te les regal.

lunes, 19 de octubre de 2009

Torogó elèctric


Cualquiera pensaría, por el título del post, que Torogó elèctric es una banda de rock progresivo catalán de los "70s", tipo Pegasus, Companya Elèctrica Dharma, etc. Pero nada más lejos de la realidad. Torogó es una aldea del prepirineo catalán, enclavada en un valle de belleza inigualable, La Terreta. El valle es alucinante, lo mires por donde lo mires, por su flora, su fauna, sus paisajes y lugares pintorescos, su historia, su patrimonio cultural, sus habitantes, etc... Si tienes un mínimo de sensibilidad, la contemplación de este paisaje, te llega hasta muy adentro. Sabemos que nada es perfecto, pero este valle "casi" lo es. Y digo "casi" porque ya sabemos que en todos los sitios "se cuecen habas", y nuestra casa no iba a ser menos. Nuestra "olla de habas" comienza con una gran autopista, no de asfalto, sino eléctrica. No de dos , ni de tres carriles, sino de 200.000 voltios, capaces de freír un "boquerón" o de iluminar un fluorescente.
El problema no existiría si estuviera enclavada en un lugar o lugares que yo, y otros muchos, sabemos. Desgraciadamente esta ahí, luciendo "palmito" en medio de todo el valle, clavándose, pilona incluida, en la aldea de Torogó. La cuestión es que, independientemente de todo lo anterior ( ya iremos desgranando detalles en post sucesivos) REESA, la propietaria de la autopista eléctrica tiene, presuntamente, planes de ampliarla hasta los 400.000 y pico voltios.

Aquí podreís ver Torogó en una página del ayuntamiento de Tremp, curiosa la foto turística:
http://www.ajuntamentdetremp.cat/terreta/01_terreta/torogo.html

Qualsevol pensaria, pel títol del post, que Torogó elèctric és una banda de rock progressiu català dels "70 segons", tipus Pegasus, Companya Elèctrica Dharma, etc. Però res més lluny de la realitat. Torogó és un llogarret del prepirineo català, enclavat en una vall de bellesa inigualable, La Terreta. La vall és al·lucinant, el miris per on el miris, per la seva flora, la seva fauna, els seus paisatges i llocs pintorescos, la seva història, el seu patrimoni cultural, els seus habitants, etc... Si tens un mínim desensibilidad, la contemplació d'aquest paisatge, t'arriba fins i tot molt dintre|endins. Sabem que res no és perfecte, però aquesta vall "gairebé" ho és. I dic "gairebé" perquè ja sabem que en tots els llocs "es couen faves", i la nostra casa no anava a ser menys. La nostra "olla de faves" comença amb una gran autopista, no d'asfalt, sinó elèctrica. No de dos , ni de tres carrils, sinó de 200.000 volts, capaços de fregir un "seitó" o d'il·luminar un fluorescent.
El problema no existiria si estigués enclavada en un lloc o llocs que jo, i molts d'altres, sabem. Desgraciadament aquesta allà, lluint|lluir1 "figura" en mig de tota la vall, clavant-se, pilona inclosa, al llogarret de Torogó. La qüestió és que, independentment de tot l'anterior ( ja anirem desgranant detalls en postsuccessius) REESA, la propietària de l'autopista elèctrica té, presumptivament, plans d'ampliar-la fins als 400.000 i bec|pic volts.

Aquí podreís veure Torogó en una pàgina de l'ajuntament de Tremp, curiosa la foto turística:
http://www.ajuntamentdetremp.cat/terreta/01_terreta/torogo.html